Els danesos diuen No a més integració europea

Danish Prime Minister Lars Lokke Rasmussen leaves the voting booth at Nyboder School in Copenhagen December 3, 2015. Rasmussen voted in the referendum to give parliament the power to "opt-in" to certain European Union police and justice policies. REUTERS/Nils Meilvang/Scanpix 2015

El primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, abandona la cabina de votació a Copenhaguen el 3 de desembre de 2015. Rasmussen va votar “Sí” en el referèndum per tal de donar el parlament danès el poder de fer “opt – in ” a certs aspectes de les polítiques de justícia comunitàries. REUTERS / Nils Meilvang / SCANPIX 2015

Quina legitimitat democràtica té el procés d’integració europea? La resposta depèn de cada estat membre. A Dinamarca, tota cessió de sobirania de Copenhagen a Brussel·les ha estat legitimada per referèndums des de que el país nòrdic va accedir a la Unió, l’1 de gener de 1973. Amb la del passat 3 de desembre, ja són vuit les consultes proposades pel govern danès als seus ciutadans en aquest sentit.

Què van decidir els danesos el 3 de desembre de 2015?

Es va votar sobre la possibilitat de convertir un dels opt-outs que manté Dinamarca sobre Justícia i Assumptes Interns (dins de la política comunitària de Seguretat, Llibertat i Justícia) en un opt-in cas per cas. Un opt-out, en argot europeu, significa la possibilitat d’un estat membre d’optar a no participar en algun aspecte de les polítiques comunitàries, aplicant en canvi directrius internes. A la Unió Europea, alguns estats membres mantenen un o diversos opt-outs respecte a certes polítiques:

Opt-outs de la UE

El resultat del referèndum va ser ajustat però inequívoc: un 53,11% dels danesos que van votar van decidir continuar amb l’opt-out total a la política comunitària de Justícia i Afers Interns. La participació va ser del 72%, una mica per sota de la mitjana de les set consultes anteriors des de 1972 (79,4%):

Participació referèndums a DK

Evolució del percentatge de participació en els diferents referèndums celebrats a Dinamarca en matèria d’integració europea des del 1972. Font: EU Information Centre. Elaboració pròpia.

Per què s’ha celebrat aquest referèndum?

Mantenir l’opt-out en política de Justícia i Afers Interns sense cap canvi implica que Dinamarca haurà de negociar un tracta especial amb l’Europol

El 1992 els danesos van votar en contra d’adherir-se al Tractat de Maastricht, o Tractat de la Unió Europea. Per tal de no bloquejar el procés d’integració, a Dinamarca se li van oferir certes concessions (opt-outs) per tal de conservar la seva sobirania a escala estatal: mantenir la seva moneda (la corona danesa), no participació en temes de Justícia i Afers Interns, no participació en temes de Defensa i Seguretat i no participació en la ciutadania europea (inclosa en el Tractat de Maastricht). En una segona volta, el 1993, el Tractat de Maastricht fou aprovat per un 56,7% de l’electorat danès.

Amb els anys, però, aquests opt-outs han esdevingut més un obstacle que un gran avantatge, ja que no només no impliquen una gran diferència a nivell de sobirania (la corona danesa té un tipus de canvi fixat a l’Euro, per tant tècnicament és com si s’hagués adoptat la moneda única), sinó que impedeixen a Dinamarca prendre decisions al Consell Europeu en temes tan transcendents i vigents com la lliure circulació de persones, la cooperació policial en temes de terrorisme, política d’asil i refugi, etc. Mantenir l’opt-out en política de Justícia i Afers Interns sense cap canvi (com finalment han decidit els electors danesos) implica que Dinamarca haurà de negociar un tracta especial amb l’Europol, l’organisme que coordina les actuacions policials en el conjunt de la UE, i que actualment s’està reformant per tal d’assumir més competències per part dels estats membres i afavorir la coordinació entre aquests. Per aquest motiu, l’agost del 2015 una majoria parlamentària es va mostrar favorable a l’organització d’un referèndum.

Quines implicacions té aquesta decisió sobre el futur de la UE i sobre el proper referèndum al Regne Unit?

“Dinamarca és un ferm defensor de les propostes de Cameron excepte pel que respecta a canviar els Tractats”

En un altre context, que Dinamarca mantingués aquest opt-out seria una notícia de moderada rellevància; però avui, el fet que un estat membre es negui a cedir més sobirania a la UE és especialment significatiu si es té en compte que el Regne Unit celebrarà un referèndum “in/out” a finals del 2017 on decidirà la seva continuïtat a la UE. Com va explicar aquest mateix blog fa poques setmanes, David Cameron, primer ministre del Regne Unit, ha proposat a la resta de socis de la UE una reforma dels tractats en base a quatre pilars amb l’objectiu de blindar les competències i no cedir més sobirania a les institucions comunitàries. El resultat del passat 3 de desembre a Dinamarca es podria llegir, doncs, com un argument més que justifica la posició de Cameron i converteix el país nòrdic en un dels principals aliats d’aquest.

De fet, com afirma el professor Henrik Larsende la Universitat de Copenhagen, Dinamarca és un ferm defensor de les propostes de Cameron excepte pel que respecta a canviar els Tractats. Cal recordar que el Partir Popular Danès, formació euroescèptica. és segon al Folketing, la cambra de representants del país, i actualment dóna suport a un govern conservador en minoria. Aquest partit no amaga la seva preferència per un referèndum a Dinamarca en les mateixes condicions proposades per Cameron, ben al contrari del que volen les elits i els partits de centre danesos (tradicionalment pro-UE). Larsen també analitza que una de les explicacions de la victòria del No és la por dels danesos a un possible opt-in en política de refugiats i asil polític en un futur, malgrat que els partits partidaris del Sí havien deixat clar que aquest opt-out no es tocaria sense un referèndum addicional. El resultat del darrer referèndum danès ha deixat clar, però, que la societat danesa no ha confiat en les promeses dels partits del Sí; Sarah Hobolt, de la London School of Economics, posa en dubte que la posició complaent de les elits daneses i la de Cameron sigui la més adequada per afrontar referèndums d’aquest tipus: “Com a polític, no pots dir “Ah si, això està fet” perquè no ho està pas, especialment al Regne Unit”. L’elecció última del votant mitjà sembla, doncs, independent del que recomanen les elits polítiques mainstream. Per a Hobolt, el resultat del referèndum del Regne Unit pot ser imprevisible i el “Sí” no es pot donar per vencedor encara que Cameron hi acabi donant suport.

Una altra lectura podria ser justament la contrària: Peter Foster, del The Telegraph, argumenta que els danesos van dir No a una Europa flexible i ajustable a cada cas – precisament la idea d’Europa a la carta que defensa Cameron: “L’opt-in que s’oferia als electors danesos [en cas que el Sí sortís guanyador] era essencialment el mateix que [Cameron] està buscant per al Regne Unit”, escriu Foster.

El model danès, però, no deixa de ser un referent per als líders del moviment euroescèptic al Regne Unit. L’alcalde de Londres, el conservador Boris Johnson, ha incitat a Cameron a demanar el mateix model d’opt-out danès per justificar la discriminació envers els residents europeus al Regne Unit, sens dubte la mesura més polèmica de les quatre proposades pel primer ministre britànic el mes passat. De la mateixa manera que actualment un europeu no pot adquirir un habitatge a Dinamarca fins passats cinc anys residència, els treballadors europeus residents al Regne Unit no podrien ser beneficiaris dels subsidis en habitatge i deduccions fiscals fins passats quatre anys, en cas que el pla de Cameron fos acceptat per la resta d’estats membres (fet que ara per ara és altament improbable, almenys en la forma que el premier britànic el va plantejar).

Altres articles de referència:

EurActive.com (11/12/2015): “Denmark cannot remain full Europol member after referendum

LSE Europp Blog (14/10/2015): “European views on the UK’s renegotiation: Romania, Denmark, Belgium and Luxembourg”

Què en penses?