Portugal vota continuïtat: algunes claus que expliquen el perquè

Diumenge passat es van celebrar eleccions generals a Portugal, les primeres després que el país fos rescatat pel Fons Europeu d’Estabilitat Financera (European Financial Stability Facility, EFSF) el maig del 2011.

Recordem que aquest Fons es va crear el juny de 2010 com un mecanisme de rescat temporal per als països que en aquell moment presentaven dificultats per finançar-se als mercats (Irlanda i Portugal primer, i després Grècia). Actualment, el mecanisme vigent de rescat és l’ESM (European Stability Mechanism), que ja no és temporal sinó permanent.

Pedro Passos Coelho, primer ministre electe de Portugal i líder del PSD, i Paulo Portas (CDS) el març del 2015. AP Photo/Armando Franca

Els resultats han donat la victòria al bloc conservador Portugal à Frente (PàF), la coalició que governa el país des del 2011, formada pel CDS-Partit Popular i el Partit Social Demòcrata (PSD) i liderat per Pedro Passos Coelho. La coalició ha obtingut el 37% dels vots i 99 escons, fet que no permet que governi amb majoria absoluta. Els segueix el Partit Socialista, amb el 32% dels vots i, a certa distància, el BE, Bloc d’Esquerres, amb el 10% dels vots. Uns resultats un tant desconcertants pels qui potser esperaven un canvi com a càstig per la política econòmica que ha dut a terme el govern des del rescat. I  és que des de la primavera de 2011 Portugal ha estat aplicant al peu de la lletra una política econòmica de consolidació fiscal (a.k.a austeritat) basada en l’increment d’impostos i la retallada de la despesa pública, així com reformes estructurals enfocades a garantir una  major eficiència en l’administració, la recaptació d’impostos, etc. El país ha travessat una llarga recessió des d’aleshores, amb una caiguda acumulada del PIB a preus constants (sense tenir en compte inflació) del 3,19%, tot i que des de mitjans del 2014 fins avui el país acumula cinc trimestre consecutius de creixement moderat:

Portugal GDP GR

Evolució de la taxa de creixement del PIB a Portugal (2011-2015). Font: Trading Economics

És interessant establir una comparativa entre la variació del PIB a Portugal i a la resta de països rescatats per l’EFSF i l’ESM des del 2011. Veiem que Portugal és el segon país després de Grècia on el PIB s’ha contret en major mesura, tant entre el 2008 i el 2015 com entre el 2011 com el 2015:

GDp variation bailouts

Variació del PIB a preus constants als països rescatats de l’Eurozona (2008-2015, 2011-2015). Font: World Economic Outlook Database April 2015 – IMF

Pel que fa a la taxa d’atur portuguesa, del 2011 al 2013 sincrementà del 12,7% al 16,2% segons l’INE (Instituto Nacional de Estatística), i actualment es situa al voltant del 13%. Tanmateix, aquesta fotografia de la població desocupada seria incompleta si no tinguéssim en compte la gran quantitat de persones que han emigrat de Portugal des del 2011. Comptant tant l’emigració temporal com la permanent, el flux cap a l’exterior es comptabilitza en 485.128 persones (període 2011-2015), el que significa que prop del 5% de la població de Portugal ha emigrat en els darrers anys. Si traslladéssim aquestes dades a l’estat espanyol, equivaldria a uns dos milions d’immigrants en quatre anys.

Les mesures econòmiques també van implicar una pujada de l’IVA general al 23% (incloent electricitat, gas i productes farmacèutics) i una retallada dels salaris públics d’entre el 2,5% i el 12%, depenent del sou base.

Com podem calcular la incidència de l’austeritat sobre l’economia?

Però ha sigut Portugal el país que en major mesura ha patit l’austeritat? Com podem calcular la incidència de l’austeritat sobre l’economia? En un article al diari digital Bloomberg, Alex McIntyre (MSc Intrenational Affairs-International Economic Policy per la Universitat de Columbia) proposa emprar l’indicador del dèficit estructural per establir comparativa entre els diferents països de la perifèria europea.

El dèficit/superàvit públic d’un exercici es calcula restant els ingressos públics de les despeses públiques incorreguts en aquell mateix període. Però quina part d’aquest dèficit/superàvit es deu a elements estructurals (mesures aplicades a llarg termini) i quina a elements cíclics (xocs externs puntuals)? Un exemple d’element cíclic seria una recessió econòmica com la del 2008, que comportà l’increment de la despesa pública i la disminució dels ingressos públics degut a un increment sostingut de l’atur. Aquest element cíclic s’exclou al calcular el dèficit/superàvit estructural. En altres paraules: si només tenim en compte la part estructural del dèficit, podem analitzar amb més precisió la capacitat d’un estat de consolidar els seus comptes a llarg termini, més enllà dels xocs externs. A partir d’aquesta mesura, McIntyre conclou que Grècia és de lluny el país que més durament ha patit les mesures d’austeritat, conseqüència del rescat financer, però també perquè partia d’un dèficit estructural molt més elevat que la resta:

Austerity severity

Evolució del dèficit/superàvit primari als països de la perifèria de l’Eurozona (2009-2015). Font: Bloomberg

Una altra mesura per calcular l’impacte de l’austeritat és tenir en compte el dèficit/superàvit primari, és a dir, excloent del càlcul els interessos del deute (que en el cas dels països comparats és una quantitat especialment elevada). Daniel Fuentes Castro, doctor en Economia per la Universitat de Paris X, compara l’esforç de Grècia i el de Espanya en aquest article, precisament emprant l’indicador del dèficit/superàvit primari.

En conclusió: Portugal ha patit austeritat, però en menor mesura que Grècia, i fa cinc trimestres que acumula un creixement del PIB positiu. Les prediccions econòmiques, a més, són bones: es preveu que Portugal creixi un 1,6% el 2016 i un 1,7% el 2017 segons els panelistes de FocusEconomics. Aquesta podria ser una primera clau per entendre el triomf dels partits del govern.

Si bé és arriscat afirmar que l’austeritat ha guanyat, és igualment imprecís afirmar que els portuguesos han castigat aquesta mesura econòmica a les urnes

Malgrat això, no tothom coincideix que amb el vot de diumenge els portuguesos van donar l’aprovat a les mesures econòmiques de consolidació fiscal. Vincenzo Scarpetta, analista polític a Open Europe, considera que aquesta és una afirmació errònia si tenim en compte que el 50% dels electors es van decantar per opcions polítiques que, en major o menor mesura, apostaven per un canvi en la política econòmica. A més a més, com en totes les anàlisis post-electorals, cal tenir en compte la taxa de participació, que en aquest cas fou del 57%, la més baixa des de que Portugal recuperà la democràcia. Segons aquest analista, el govern en minoria de PàF no serà sostenible en el temps degut al distanciament entre PP-CDS i el PSD i, àdhuc, és probable que s’acabi trencant abans d’acabar la legislatura. Si bé és arriscat, doncs, afirmar que l’austeritat ha guanyat, és igualment imprecís afirmar que els portuguesos han castigat aquesta mesura econòmica a les urnes, si tenim en compte tant el resultat de les eleccions com l’enorme popularitat dels dos líders de la coalició PàF, que s’ha mantingut en el temps.

Un altre factor que hauria pogut incidir en el resultat electoral és la manca d’una alternativa política sòlida i creïble. Tant a Grècia com a Espanya hem vist com, al llarg dels darrers anys, es formaven partits amb una ideologia clarament anti-austeritat i amb la voluntat de trencar amb els MoUs (Memorandums of Understanding) signats amb les institucions creditícies (Banc Central Europeu, FMI, Comissió Europea): Syriza y Podemos. Syriza ha guanyat les eleccions gregues dues vegades en un sol any, i Podemos fa uns mesos destacava en les enquestes, malgrat que actualment la intenció de vot vers aquesta formació ha disminuït. A Portugal, però, l’alternativa anti-austeritat no ha estat tan clara. Per una banda, el Partit Socialista va quedar tacat degut a l’escàndol de corrupció protagonitzat per l’ex-primer ministre José Sócrates el novembre de 2014. Igualment, els socialistes no es poden considerar del tot anti-austeritat si tenim en compte la seva línia de discurs a nivell europeu, i és probable que el seu impacte al govern en aquest sentit hagués estat mínim. L’alternativa d’esquerres, el BE, tot i l’increment considerable de vots i escons (els ha doblat respecte el 2011), tampoc ha aconseguit el suport necessari per esdevenir govern. Una coalició d’esquerres, incorporant el Partit Socialista, el Bloc d’Esquerres, els comunistes i els verds, va ser descartada pels propis socialistes.

El (mal) exemple grec ha pogut desincentivar el vot cap a opcions més radicals

El (mal) exemple grec ha pogut desincentivar el vot cap a opcions més radicals, que prediquen un trencament amb les polítiques econòmiques anteriors? És una explicació gens descartable, compartida per alguns analistes. Cal tenir en compte que Portugal ha estat considerat com “l’alumne disciplinat de l’austeritat”, i el FMI el va posar com a exemple a seguir per a Grècia. És comprensible que, veient el darrers esdeveniments al país hel·lè (especialment el control de capitals imposat el passat juliol) els electors portuguesos, d’un vot històricament més lleial, no hagin volgut fer experiments. Pedro Magalhães (analista a l’Instituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa) pronosticava en un article al Washington Post que davant la poca capacitat de maniobra de països petits i perifèrics com Portugal per influir sobre les polítiques consensuades a Berlín, Frankfurt o Brussel·les, els votants preferiran optar per l’opció menys dolenta, que almenys ha garantit certa millora econòmica i tranquil·litat per part dels inversors internacionals. Un esquema que, per exemple, es podria repetir a Espanya el proper desembre, malgrat que en aquest cas les alternatives de govern que es poden articular són més sòlides.

Articles i webs de referència

Eleccions legislatives a Portugal 2015 (web oficial)

EFSF (2011): “Memorandum of Understanding” del rescat portuguès 

Fuentes, Daniel (03/07/2015): “Por qué a Grecia, que se ha esforzado más, le ha ido peor que a España

Instituto Nacional de Estatística (web oficial)

Legislativas 2015: web oficial de les eleccions legislatives a Portugal

Martín, Javier (01/07/2015): “Portugal, el alumno disciplinado de la austeridad

Martín, Javier (17/02/2015): “El FMI pone de ejemplo (bueno) a Portugal, frente a Grecia

Magalhães, Pedro(01/10/2015): “These six graphs explain what’s affecting the upcoming Portuguese elections

Scarpetta, Vincenzo (05/10/2015): “No, Portuguese voters didn’t back austerity

Hi ha un comentari

Què en penses?