Tsipras: del Greferendum al Parlament Europeu

L’escenari després del Greferèndum ha implicat canvis importants a nivell intern grec però pocs canvis pel que fa a la relació entre el govern grec i la resta de socis europeus

Després de l’aclaparadora victòria del NO al Greferendum Alexis Tsipras ha consolidat el seu mandat a nivell nacional; si al gener el 36,3% dels electors grecs (2.246.064, 63.87% de participació) van donar suport a Syriza, el passat diumenge el 61,31% dels grecs que van votar (2.245.537, 62.5% de participació) van validar la posició del seu govern de no acceptar les propostes dels creditors fetes el 25 de juny.

Greferendum results

Resultats del Greferèndum. Font: The Guardian

Una victòria de la democràcia, diuen alguns. D’altres, com l’economista Dani Rodrik, es limiten a concloure que diumenge els grecs van reafirmar democràticament la seva sobirania nacional, la qual és almenys igual de legítima que la de les divuit democràcies restants que formen l’Eurozona.

Sigui com sigui, el cas és que l’escenari després del Greferèndum ha implicat canvis importants a nivell intern grec (consolidació del discurs del govern i de Tsipras com a líder polític) però pocs canvis pel que fa a la relació entre el govern grec i la resta de socis europeus.

Segurament, el canvi més significatiu ha estat el del ministre de finances grec. Yannis Varoufakis va anunciar la seva dimissió la mateixa matinada de dilluns dia 6 de juliol, fet que va ser interpretat com un gest de Tsipras per acostar posicions amb els creditors. El nou ministre, Euclid Tsakalotos, és un veterà de Syriza i presenta unes formes més moderades i ortodoxes que les del seu antecessor.

A banda d’això, res de nou sota el sol: l’Eurogrup continua actuant en bloc i no es percep que Tsipras hagi aconseguit generar noves aliances amb la resta de socis europeus, fet indispensable perquè les seves propostes econòmiques i de reestructuració del deute arribin a bon port.

Alexis Tsipras s'adreça al ple del Parlament Europeu a Estrasburg el 8 de juliol de 2015. Font: http://www.dw.com/

Alexis Tsipras s’adreça al ple del Parlament Europeu a Estrasburg el 8 de juliol de 2015. Font: http://www.dw.com/

Avui mateix, el primer ministre grec ha comparegut al ple Parlament Europeu, acceptant així la proposta feta per alguns grups polítics (proposta que en un inici havia refusat). La seva intervenció, que ha estat seguida en directe per Focus Europa, no ha estat mancada d’expectació mediàtica i d’intensitat retòrica, i es podria resumir en dues idees principals:

  • Grècia vol seguir formant part de l’Eurozona i de la Unió Europea. Els defensors del SÍ al Greferèndum (principalment les institucions europees) van cometre l’error de lligar el NO amb el Grèxit; un discurs de la por que, tal i com vam poder veure el diumenge, els electors grecs no van comprar en absolut. Malgrat que la resposta a les propostes dels creditors fou NO, la gran majoria dels grecs no volen marxar de l’Euro ni de la Unió Europea, segons indica el darrer Eurobaròmetre. L’analista Pol Morillas desgrana amb encert en aquest article els principals errors comesos per la campanya del SÍ.
  • La política implementada pels creditors els darrers cinc anys s’ha provat errònia. Tsipras ha recordat als eurodiputats que els diners prestats pels contribuents de l’Eurozona a Grècia no han anat a parar a les butxaques dels grecs sinó a les dels bancs que s’han rescatat. D’altra banda, el primer ministre grec també ha posat una línia entre els anteriors governs del Pasok i Nova Democràcia i el seu; mentre que els seus predecessors no van fer res per atacar els principals mals del país (evasió fiscal, corrupció i clientelisme), el govern de coalició de Syriza i els Grecs Independents sí que està disposat a emprendre mesures al respecte.

Les reaccions dels diferents grups parlamentaris han estat intenses. En general, amb l’excepció de l’ala esquerra del parlament, l’Esquerra Unida Europea – que ha felicitat a Tsipras per la convocatòria del referèndum i per la seva posició davant les institucions europees – cap grup ha comprat del tot el discurs del primer ministre grec.

Martin Schulz, president del Parlament Europeu i socialista, s’havia enquadrat amb el discurs més dur a favor del SI al Greferèndum, fet que no ha estat exempt de polèmica

El Partit Popular Europeu s’ha mostrat molt dur amb la línia radical de Syriza, la qual ha titllat a les institucions de terroristes financers, i ha exigit a Tsipras que demanés disculpes en nom del seu partit. Alguns eurodiputats populars, com és el cas de l’espanyol González Pons, han titllat al govern grec d’irresponsable per jugar amb els estalvis de la resta de ciutadans de l’Eurozona. El Partit Social Demòcrata europeu s’ha mostrat més proper a Tsipras que els populars, tot i que Martin Schulz, president del Parlament Europeu i socialista, s’havia enquadrat amb el discurs més dur a favor del SI al Greferèndum només fa uns dies, fet que no ha estat exempt de polèmica. Els socialistes han valorat que Tsipras prioritzi seguir dins de l’Euro però a la vegada li han demanat més responsabilitat i compromís per tal d’arribar a un acord fructífer amb la resta de socis europeus.

Tant els Verds com els Liberals han afirmat que no veien un compromís real del govern grec per dur a terme accions concretes

D’altra banda, tant els Verds com els Liberals han coincidit en criticar el discurs de Tsipras per tenir poc contingut. Ambdós grups han afirmat que no veien un compromís real del govern grec per dur a terme accions concretes com modernitzar el cadastre (encara no digitalitzat) o lluitar contra l’evasió fiscal (no oblidem que la gran indústria naviliera encara està exempta d’impostos, i les illes gaudeixen de privilegis fiscals notables).

Per últim, els partits d’extrema dreta com el Front Nacional i UKIP han aplaudit la decisió de Tsipras de convocar un referèndum perquè d’aquesta manera Grècia ha reforçat la seva sobirania nacional enfront de les institucions europees, i li han recomanat directament que abandonés l’Euro i la Unió Europea per garantir el benestar dels seus ciutadans.

Mentre tenia lloc l’apassionant debat, Grècia ha formalitzat el seu tercer rescat al MEDE. La situació a Grècia és cada vegada més límit

Mentre tenia lloc l’apassionant debat (que, com ha conclòs Tsipras en la seva darrera intervenció, ha estat més en clau ideològica que en clau nacional), Grècia ha formalitzat el seu tercer rescat al MEDE, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (ESM en anglès). El MEDE és un òrgan intergovernamental creat pel Consell Europeu el 2012 i format pels ministres de finances dels països que formen l’Eurozona. Aquest òrgan seria l’encarregat de desemborsar el tercer préstec a Grècia una vegada la proposta hagi estat acceptada per l’Eurogrup, amb el suport de la Comissió Europea i el FMI. El proper diumenge 12 de juliol el Consell Europeu es reunirà i decidirà si accepta o no negociar aquest tercer rescat i en quines condicions.

Mentrestant, i malgrat que el BCE va decidir dilluns mantenir la línia de liquiditat (ELA) als bancs grecs, la situació a Grècia és cada vegada més límit. L’economia continua sota el control de capitals que va aplicar el govern el passat 1 de juliol després d’impagar al FMI i els estalviadors grecs només poden treure 60€ al dia en efectiu.

Veure també:

POLITICO.EU (08/07/2015): What Tsipras said, what he meant

Hi ha 2 comentaris

Què en penses?