La crisi dels refugiats converteix Turquia en un aliat incòmode però imprescindible

Erdogan in Brussels2

El President de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, dóna la benvinguda al president turc Tayyip Erdogan a les oficines de la Comissió Europea a Brussel·les, el passat 5 d’octubre. REUTERS/Francois Lenoir

El dijous passat va tenir lloc a Brussel·les la cimera del Consell Europeu (European Council, EUCO) que reuneix als vint-i-vuit caps de govern del estats membres. Un dels punts més calents de l’ordre del dia era sens dubte la gestió de la crisi dels refugiats, un tema que està posant en qüestió la capacitat de reacció conjunta i coordinada de les institucions europees davant d’una urgència immediata.

Els estats membres han actuat de facto de forma individual davant l’allau d’immigrants i refugiats que estan arribant via el sud i l’est d’Europa

Després de la fallida proposta d’asil per quotes llançada per la Comissió Europea fa uns mesos, i després de quatre reunions del Consell sense acordar cap pla de xoc a nivell comunitari, els estats membres han actuat de facto de forma individual davant l’allau d’immigrants i refugiats que estan arribant via el sud i l’est d’Europa. Mentre que estats com Alemanya han obert la porta a centenars de milers de desplaçats (malgrat les crítiques internes i la pressió a Merkel des del seu propi partit), d’altres com Hongria o Bulgària han incrementat la seguretat de les seves fronteres per tal d’impedir l’accés als nouvinguts, àdhuc amb la construcció de murs físics. Mesures que, a banda de criticables, són sense dubte curtermistes i no tenen un abast suficient com per pal·liar el problema a nivell europeu.

Per aquest motiu els líders dels governs europeus no podien sortir de la cimera de dijous passat sense mesures concretes sobre la taula; la qüestió és que bona part d’aquestes accions acordades impliquen la col·laboració d’un aliat clau però molt incòmode per alguns: Turquia. El país, presidit per Recep Tayyip Erdoğan (del conservador Partit de la Justícia i el Desenvolupament, AKP) és receptor del 80% dels refugiats que acaben arribant a Europa i ha acollit fins ara més de dos milions de refugiats sirians.

A mesura que la crisi dels refugiats ha esdevingut més greu Erdoğan ha passat de ser un paria a esdevenir un aliat, especialment de Berlín

La presidència d’Erdoğan ha estat àmpliament criticada per part de l’opinió pública europea: se l’acusa d’autoritari, d’obstaculitzar la llibertat d’expressió i de reprimir al poble kurd. L’actuació (o més aviat, la no-actuació) de Turquia davant l’atac d’Estat Islàmic a la ciutat kurda de Kobane (dues vegades: l’octubre de 2014 i el juny de 2015), així com la decisió del govern d’Ankara d’abandonar el procés de pau amb els kurds el passat juliol, va ser molt qüestionada a nivell internacional. Pel que fa a la crisi dels refugiats, alguns consideren que el paper que està protagonitzant darrerament Erdoğan, com a aliat de la Unió Europea és bàsicament propaganda per a millorar la seva imatge de cara a les properes eleccions de l’1 de novembre.

Tanmateix, a mesura que la crisi dels refugiats ha esdevingut més greu i ha posat en dubte la capacitat dels líders europeus per trobar solucions, Erdoğan ha passat de ser un paria a esdevenir un aliat, especialment de Berlín, que ha evolucionat des d’un cert escepticisme pel que fa a l’adhesió turca a la UE fins a una posició molt més flexible en aquest sentit. Cal recordar que Alemanya ha acollit ja al voltant de 400.000 refugiats en només sis setmanes (quasi 10.000 cada dia) gràcies a la política de portes obertes que li està costant la popularitat i el suport polític a Merkel; és comprensible, des d’aquets punt de vista, que la cancellera sigui dels primeres interessades en que Turquia serveixi de fre al flux de refugiats.

Turquia ja ha demanat a la UE 3.000 milions d’Euros en concepte d’ajuda als refugiats, una xifra superior a l’oferta original feta per la Comissió Europea

L’objectiu dels líders de la UE és que Turquia ampliï i intensifiqui el control de les seves fronteres per tal de canalitzar l’allau de refugiats i possibilitar la seva estada a Turquia, desincentivant així que aquests continuïn el seu camí fins als estats membres. També es vol que Turquia readmeti aquells refugiats que han creuat per les seves fronteres il·legalment.

Malgrat que a la cimera del passat dijous els líders no van pactar cap xifra concreta, Turquia ja ha demanat a la UE 3.000 milions d’Euros en concepte d’ajuda als refugiats, una xifra superior a l’oferta original feta per la Comissió Europea, de màxim 1.000 milions d’Euros. Addicionalment, l’objectiu d’Erdogan també és el d’aconseguir la liberalització dels visats per als ciutadans turcs que vulguin viatjar a la UE (Turquia és, de fet, l’únic estat candidat per entrar a la UE que no gaudeix d’aquest privilegi), a més de desbloquejar prop de cinc capítols en les negociacions d’adhesió de Turquia a la UE. Tant l’ajuda econòmica, de proporcions considerables, com la liberalització dels visats, poden esdevenir línies vermelles per alguns estats, com el Regne Unit, França, Grècia o Xipre (recordem el conflicte que concerneix l’illa de Xipre i que fa dècades que enfronta Grècia i Xipre amb Turquia).

Però quines altres opcions té la UE? Poques, a jutjar pel descarat apropament entre els líders de la UE i Erdogan les darreres setmanes. El setmanari britànic The Economist publicava un article fa uns dies on descrivia  – un tant irònicament – les molèsties que els líders europeus s’han près per acontentar al president turc en la seva darrera visita a Brussel·les:

“Quan Recep Tayyip Erdogan visita una ciutat europea, aquesta “és visitada”. Parts de Brussel·les es van paralitzar aquesta setmana quan el president de Turquia hi va arribar per una visita de dos dies. Es van tallar carrers, es van erigir barricades i dotzenes de policies van ser distribuïts per a garantir al sultà un camí sense obstacles. A la seva esposa se li va donar una volta per una botiga de luxe mentre a l’exterior el tràfic estava bloquejat. Quan se li frustraven els plans, Erdogan improvisava: ja que el “ranci” alcalde de Brussel·les li havia impedit utilitzar un estadi de 18.000 seients per a fer un míting, ell no va escatimar en un autobús descapotable de dos pisos per adreçar-se a milers dels seus fans a les portes del seu hotel. En Vladimir Putin no va tenir res de tot això la darrera vegada, comenta divertit un funcionari”.

La mateixa Angela Merkel va viatjar a Estambul el passat diumenge 18 com un gest per tal d’accelerar l’acord amb Turquia; un acord les bases del qual potser no són compartides pels vint-i-vuit estats, però que, davant la manca d’alternatives, és probable que sigui l’única opció possibilista per a la UE ara per ara.

Articles de referència:

Financial Times (16/10/2015): “Merkel backs multibillion-euro refugee package for Turkey

Financial Times (15/10/2015): “Angela Merkel’s growing agony over Europe’s refugees

The Economist (10/10/2015): “Best served cold

Què en penses?